dijous, 30 d’octubre de 2014

Les ratlles de la vida







 











Raquel Ricart va nàixer a Bétera (el Camp de Túria) el 1962. L’amor per la lectura i ve d’antic, i des de molt jove la passió per les paraules i per les històries ha estat una constant en la seua vida. Literàriament es donà a conèixer en guanyar un accèssit als premis Malvarrosa (1980). Col·laborà en les planes de les revistes Celobert i Lletres de canvi. Ha escrit un text dramàtic, Ferrabràs (1990), que va ser posat en escena per Bambalina Titelles.

Ha publicat la novel·la negra Un mort al sindicat (1999), el màgic relat juvenil Van ploure estrelles (2001), el volum Costums i tradicions i la novel·la El quadern d’Àngela (2010), guanyadora del V Premi Vila de Paterna de narrativa infantil Vicenta Ferrer Escrivà. Col·labora ocasionalment amb columnes d’opinió al diari El Punt.


Quina importància té la memòria en aquest llibre?

Té un​a importància absoluta, tanta com en la vida. Quan es perd la memòria es perd la identitat, perquè es perd la consciència contínua d’un ‘jo’ que experimenta la vida. La novel·la comença amb la pèrdua parcial de memòria d’una de les protagonistes, i eixa pèrdua és el primer pas cap a la mort. Diria que col·lectivament passa el mateix. Si es perd la memòria, es perd la consciència de poble. Em sembla necessari recordar, saber d’on venim i saber qui som.

Quin paper  tenen les dones?

La saga familiar de la novel·la és matrilineal. Per tant són personatges importants que vertebren la novel·la, i en fer-ho, ens parlen de les pròpies experiències. Experiències vitals poques vegades contades o narrades, si les comparem amb altres com la guerra, per exemple. Els parts, les menarquies, la sexualitat, la mort, l’amor. Dones humils que treballen per la vida de tots.
Quina simbologia adquireixen les ratlles en aquest llibre?
Les ratlles són les experiències vitals que marquen les seues vides, com els solcs de la terra quan es treballa, quan es passa la rella. I he jugat amb la idea que cada ratlla, cada arruga de la cara, contava una història, una vivència, un desig, un amor.

Què et va motivar escriure aquesta magnífica obra?

Era una història que demanava ser contada. Una història plena d’històries. Moltes me les han contades al llarg de la meua infantesa, perquè ma mare és una gran narradora. Moltes altres són inventades. Era una necessitat i també un homenatge a totes les dones que m’han precedit i que no han tingut l’oportunitat d’explicar tot això que jo conte. Fer memòria, fer vida.

Cap comentari:

Publica un comentari