dimarts, 2 de desembre de 2014

Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals














El passat dimecres dia 12 de novembre de 2014 va tenir lloc a la llibreria 3i4 del Centre de Cultura Contemporània Octubre la presentació d’ Àncora deltemps. Antologia de dietaris actuals a càrrec de JoanBorja, antologador, Laia Climent, editora del llibre i Vicent Salvador, autor, catedràtic a la UJI i membre del IIFV. A la trobada els assistents no deixaren cap seient per omplir a la llibreria i es reflexionà conjuntament sobre els valors més que literaris del gènere, la dissort que estan patint actualment els dietaris i la necessitat de crear-ne un cànon.

La primera intervenció la va dur a terme l’editora, Laia Climent, que va posar èmfasi en la necessitat de crear un cànon, un catàleg que alhora siga capaç d’explicar, sintetitzar i mostrar la capacitat creadora dels nostres dietaristes actuals, i siga capaç, també, de mostrar un camí per a les pròximes generacions.

Tot seguit, Vicent Salvador, afalagà la gosadia del projecte, ja que, tant per la seua magnitud com per la manca de referències, seleccionar autors i textos era una tasca necessària per als nostres temps. A més a més, el poeta s’endinsà d’una manera molt breu però exacta a la definició de dietari posant de manifest totes les seues semblances amb la poesia pel que fa a la brevetat i al seu caràcter íntim. Els dietaris prenen semblança, en tant que contingut i processos, a la poesia però ens fa molt més partícips en tant que guanyen en quotidianitat i llenguatge.
A continuació era el torn de Joan Borja, la intervenció més esperada. L’antologador va centrar molt més la seua intervenció en la reivindicació del gènere i en el procés de selecció. Per començar va definir el volum com un tast de dietaris, un recull de peces significatives que, a banda de reivindicar el gènere, dóna als valencians una veu privilegiada en la simfonia de la universalitat literària.

L’antologador va insistir sobretot en el procés de l’antologia. Després del I Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica a la Universitat d’Alacant es passà una macroenquesta als assistents per triar els 23 autors més significatius de la literatura catalana autobiogràfica. Els criteris foren clars: havien de ser autors en producció i els textos que els autors triaren, si volien escollir-los.

Aquest procés, compartit per especialistes i lectors, és summament productiu perquè, com va afirmar l’autor, quan els ingredients són bons, els plat ha de resultar igualment bo. Estem, doncs, davant d’una antologia que bé pels autors que s’antologuen, bé pels mecanismes de selecció, confecciona un volum que està a l’alçada de les circumstàncies i supleix amb expectatives la mancança d’un cànon actual i la projecció dignificadora i revitalitzadora dels dietaris. Àncora del temps quedà presentat com un volum que a més d’assumir la tradició d’Ors, de Pla o de Fuster, se supera i s’adapta als nous temps.

Joan Borja, encara més, va posar de manifest les dificultats que tingué a l’hora de confeccionar un volum d’aquestes característiques. En primer lloc la mínima perspectiva històrica esdevé un entrebanc si la qüestió de crear un cànon es tracta. Hui dia podem saber quins autors són bons, però ens és absolutament impossible saber quins tindran transcendència en un futur. I molt més quan el projecte té un caràcter triple: seleccionar, mostrar i reivindicar un gènere tan interessant, tan productiu o tan antic.

Per finalitzar, l’autor va voler explicar, dins de les noves tendències dietarístiques, que va considerar dietari. El primer criteri va ser  l’ordenació temporal dels textos, que en alguns dels autors antologats no era del tot explícita. Un segon criteri per a la consideració del gènere dietarístic va ser el de la brevetat, com una mostra del pensament fragmentari que suggereixen un pregon món interior farcit de valors per als nous temps. Els dietaris esdevindrien ─com va afirmar l’autor─ en catedrals del pensament que a cop d’ull conviden el lector a la reflexió dels esdeveniments transcendents i banals del nostre món d’ara.

Per acabar i no menys importants foren les intervencions del públic, entre els que caldria destacar Ferran Garcia-Oliver, autor antologat, que, amb el seu deix d’historiador, assenyalà la importància del dietari per a les generacions futures perquè, a més de mostrar-nos ara, actuaran com una caixa de ressonància de la veu pròpia i col·lectiva que duraran i diran molt als historiadors en el futur.

Després entrà en debat a la llibreria, entre els presentadors i els assistents, la dificultat que hi ha a les llibreries actuals a l’hora d’accedir a dietaris al mateix temps que se’n lloaven les virtuts i la seua capacitat didàctica. Es va considerar que els dietaris, possiblement hui, siguen el gènere més conreat per l’ús actiu que se’n fa a les xarxes socials, malgrat que hagen abandonat en molts casos ací la seua qualitat literària. Els dietaris doncs, han de suplir aquest buit i han de, al mateix temps, ensenyar al nous joves escriptors i lectors una manera més eficaç i qualitativa d’escriptura.

I aquesta va ser la cloenda i conclusió de la presentació, que Àncora del temps apareix com una necessitat urgent d’omplir un buit editorial adreçat a un públic no necessàriament especialitat que ha de tenir en compte les últimes tendències en dietarística.

Cap comentari:

Publica un comentari