dilluns, 29 de desembre de 2014

Contrada

 














Jordi Llavina (Gelida, 1968) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i fa més de quinze anys que es dedica professionalment al periodisme. Va presentar i realitzar, durant cinc anys, el programa de llibres diari Fum d’estampa, a Catalunya Cultura. Actualment, col·labora en l’espai radiofònic L’ofici de viure, de Catalunya Ràdio (realitzat i presentat per Gaspar Hernàndez), i presenta l’espai de llibres L’última troballa per a Penedès TV i Comunicàlia. Com a crític o columnista, publica regularment a El Punt, La Vanguardia, Sàpiens, El Mundo, Avui El 3 de vuit. Ha presentat l’espai d’entrevistes El quadrat verd, per a Barça TV.

        
Ha publicat els llibres de poemes La corda del gronxador (premi Joan Alcover de poesia), Diari d’un setembrista (premi Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, i premi de la Crítica Serra d’Or), País de vent (premi Vila de Martorell de poesia) i Vetlla (Premi Octubre 2011 i Premi de la Crítica) i Contrada. Com a narrador, ha tret Ningú ha escombrat les fulles i Londres nevat (aquest últim ha estat traduït a l’asturià). Ha publicat la novel·la per a infants L’arqueta dels rellotges (Cruïlla). Anteriorment havia guanyat, també, el premi Josep Pla.


Els poemes els has escrit alternant-los en el temps o de manera lineal?


Bona pregunta. No, no són lineals, o sigui el primer sí que és el primer poema que vaig escriure però a partir del primer ja hi ha una mica de desajustos, és a dir, per exemple hi ha un poema que em sembla que és a la primera part, el cinqué o el sisé, que és l’últim que vaig escriure. L’únic que tenia clar era el primer perquè aquest llibre el vaig concebre amb la idea de fer un llibre que parlés sobretot de la vida al camp i de la vida retirada, o siga  la vida lluny de la ciutat. El que passa que tu tens una idea però llavors els esdeveniments que et van succeïnt al llarg de la teva vida corregeixen i tergiversa la idea prèvia del poema. Durant el temps d’escriptura del poemari, jo em vaig separar d’una dona, la meva germana va patir i superar un càncer, els fills van començar a fer-se grans. Per tant hi ha una sèrie de circumstàncies que intervenen en allò que tu escrius; I doncs, no, no està escrit cronològicament. 

Quina és la raó i/o intenció per la qual segueixes aquest ordre en els sonets?

L’ordre havia de ser un ordre més ferre i més clar. Hi ha una sèrie de poemes que tracten d’uns temes: el temps, el pas del temps de manera molt clara, la memòria, els fills, també la llengua i la manera com un treballa la llengua però jo crec que es van entrecreuant, o sigui no hi ha primer aquest tema, després aquest altre sinó que es van entrecreuant com la trena, com els cabells en una trena.

Entre els sonets Hospital (I) i Hospital (i II) trobem el Pregadéu mentre que entre La badoquera (I) i La badoquera (i II) has deixat tres, hi ha algun motiu?

Això no és conscient. Està bé l’observació però jo no n’era conscient. Hi era conscient que hi ha dos poemes que tenen dues parts com tu molt bé has dit: Hospital, que fa referència al que vaig viure amb la meva germana i Badoquera, o sigui, un que parla de la malaltia i de la manera com rebem la malaltia i com l’enfrontem i l’altre que parla de l’acte d’escriure. Volia separar-los, que no fossin directament u i dos sinó que trobessis l’u, que hi hagués un intermedi i trobessis el dos perquè llavors tinguessis el record de l’u. No era conscient si hi havia entremig un o tres perquè simplement jo els volia separar i llavors que el curt de separació sigui més gruixut o més estret és indiferent.
 

Cap comentari:

Publica un comentari