dimarts, 3 de maig de 2016

"Caïm" premi Serra d'Or 2016

 

El poeta Josep-Ramon Bach ha rebut el Premi Serra d'Or 2016 pel poemari "Caïm" que vam publicar l'any 2015 a Tres i Quatre.

Volem felicitar en Josep-Ramon, que també va guanyar El Vicent Andrés Estellés de poesia als Premis Octubre 2015 amb "Secreta Dàlia" que hem publicat fa molt poc.

Felicitats a un dels nostres poetes! Us deixem les paraules que va adreçar en l'acte de lliurament del premi:


"Digníssimes autoritats, amigues i amics, primerament voldria donar les gràcies a l’Abadia de Montserrat per la defensa permanent dels valors de la cultura i de la llengua, als components de la revista Serra d’Or, al membres del jurat per la seva generositat en valorar el meu llibre, a l’editora Laia Climent per la decisió redemptora de publicar-lo, a Manuel Costa Fernández per fer-me un pròleg premonitori, i  a la Margarida Trias per tenir cura dels poemes. Moltes gràcies. Per a mi és un regal tan inesperat com necessari. Enguany celebraré els meus primers 70 anys de vida i no podia tenir millor regal que aquest premi de la crítica.

Caïm com apunta Manuel Costa en el pròleg és “un clam contra la violència, el fanatisme, el poder absolut i la insolidaritat...” Un al·legat contra una humanitat sense escrúpols, que destrueix tots els valors i anorrea les persones, que sotmet a la violència els seus actes de domini, que mata sense manies. Caïm és un cop de puny sobre la taula. Un crit d’alerta dolorós i necessari. El llibre està escrit en un llenguatge directe sense imatgeries, però amb paraules dures plenes d’energia i vitalitat que prenen el ritme de la protesta i cerquen la idea de justícia.

Caïm tristament està de moda. Els darrers atemptats sagnants obren un futur dubtós amenaçat pel deliri dels monstres, que menyspreen la vida en nom del no-res.

El poema hauria d’aprendre aquesta lliçó vital i salvar els obstacles de la cobdícia humana per arrelar-se en els peus de cada sentiment oblidat, de cada cos sofrent, de cada silenci malèfic, de cada esperança rompuda, de cada vexació cruel, de cada ferida oberta, de cada somni romput... i tantes d’altres emocions sentides, que reclamen un lloc preferent en la vida pública.

Caïm va adreçat a totes aquelles persones sensibles que estimin la vida i donin valor al fet d’existir amb garanties de conviure amb pau i dignitat. També va adreçat als lectors habituals de poesia, perquè trobin en un llenguatge potent i clarificador l’eterna estructura secreta del poema.

Moltes gràcies. Visca la poesia!"

Cap comentari:

Publica un comentari