dilluns, 18 de gener de 2016

El Calze











Jordi Romeu Rovira (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1960). Historiador i periodista, ha publicat diversos treballs d'història local i comarcal i de temàtica vitivinícola. Amb El Calze, el seu debut en l'àmbit de la creació literària, l'autor basteix un mosaic temàtic i de gèneres literaris, a través del qual convida al lector a reflexionar sobre la interacció entre passat i present, entre la memòria de l'individu en la seva unicitat i la història com a construcció social.

Què et va motivar a escriure el llibre?

El Calze parla de l’impacte emocional que vaig sentir en veure la ciutat de Praga per primer cop, l’agost de 1989, camí de la Unió Soviètica. En una Europa dividida, el desconeixement dels països dits socialistes era absolut. Ara, tot això, resulta difícil de concebre perquè no hi ha cap racó de món sobre el qual no hi hagi una fotografia penjada a internet. L’any 1989 això no era així i el primer contacte amb la ciutat em va colpir. Passejar per Praga va ser una experiència d’un goig intens. La segona part del llibre recull la trobada fugaç amb tres dones que van viure sota el règim socialista i van experimentar els efectes caòtics de la seva desaparició. Aquesta apartat es completa amb el perfil d’una dona supervivent del Gulag, filla d’un dirigent bolxevic de primera hora que va ser depurat per Stalin en els primers judicis de Moscou el 1937. La tercera part d’El calze recull els comentaris d’una sèrie de novel·les que actuen de catalitzador per proposar una reflexió sobre temes que ja han anat sorgint al llarg del llibre: la unicitat de l’individu i la seva relació amb el moment històric que li ha tocat de viure, la presència de l’altre i la necessitat de defugir d’anàlisis simplistes o esbiaixades, la complexitat de la història i, en general, la reivindicació d’Europa com a un espai cultural comú i plural.

A quin lector penses que va dirigit?

D’entrada, no hi ha cap restricció pel que fa a quin podria ser el lector potencial d’El calze perquè, tot i tractar-se d’una obre de no-ficció, té una clara vocació literària, ja que, tot i no ser una novel·la, el text és bàsicament narratiu. De fet, el llibre conjuga diversos gèneres com ara el dietari, el relat periodístic, el memorialístic i l’assaig històric. És per això que El calze, tot i proposar una reflexió sobre diversos temes té més a veure amb un text de creació literària que amb un assaig de tipus acadèmic. Es tracta, doncs, d’un treball que conjuga narrativa i anàlisi i que està concebut amb una clara voluntat literària i escrita amb un llenguatge sobre i expressiu que cerca la complicitat d’aquell lector que vulgui fer una mena de passeig per la literatura i la història a l’antiga Europa de l’est.


Què creus que aporta aquest llibre a la nostra societat?



En un passatge d’El calze cito unes paraules del filòsof Emil Cioran segons el qual un llibre que es pot llegir com si fos la guia telefònica és una llibre fallit. Hi estic d’acord. Els llibres que val la pena llegir són aquells que, a més de proposar al lector viure una experiència estètica, aporten algun element de reflexió que invita a interrogar-se o posar en qüestió allò que ens envolta. El calze és un llibre que proposa una aproximació a un món ja desaparegut –els països del socialisme real abans de la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d’Europa- i ho utilitzant diverses estratègies literàries entre elles la lectura en clau històrica de diverses obres de ficció relacionades amb aquella part del continent europeu que fins l’any 1989 es trobava en el cantó est del mur. En aquest sentit, El calze es pot llegir com una reivindicació d’Europa com a espai cultural compartit i plural, d’una riquesa en bona part per conèixer i que, en qualsevol cas, no té res a veure amb la idea d’Europa de buròcrates i mercaders.

Cap comentari:

Publica un comentari