dimecres, 28 d’octubre de 2015

El periodisme després de twitter








Albert Sáez (Barcelona, 1965) és periodista i professor titular de sociologia de la comunicació de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, a la Universitat Ramon Llull, on investiga en el grup Digilab sobre la transformació del periodisme a l'era de les xarxes socials i dirigeix el màster en comunicació corporativa integral. Actualment és director adjunt del diari El Periódico de Catalunya. Abans d'ocupar aquest càrrec era president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Anteriorment havia estat secretari de Mitjans de Comunicació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, vicerector de la Universitat Ramon Llull i membre del comitè editorial d'El Periódico de Catalunya. També havia estat director adjunt del diari Avui i professor convidat a la UPF i a la UOC. És doctor en comunicació amb una tesi sobre la transformació del periodisme després de la irrupció de la televisió. Publica el blog Slownews

En què han revolucionat les xarxes socials el periodisme?

Les xarxes han fet perdre als mitjans i als periodistes el monopoli en la gestió de la informació. Ara, els testimonis publiquen notícies i les fonts  informatives intervenen en els debats a través de les xarxes. Això dóna més poder al públic i posa al descobert vicis acumulats per periodistes i per mitjans.



Quines incerteses genera la crisi del periodisme actual?

Ara per ara, principalment econòmiques. El model de finançament de la informació basat en la publicitat contractada pels grans mitjans de comunicació va deixar de funcionar molt abans de la crisi econòmica i fins i tot abans de la digitalització. Cal repensar qui paga la informació i com es paga. És una revolució, disrupció en diuen alguns, similar a la que s'ha produït a la música que ha deixat de finançar-se amb els CD's i ho fa amb els concerts i l'Spotify.



Té futur el periodisme?

El periodisme té futur si es retroba amb el públic, si s'hi relaciona d'una manera més horitzontal, si hi dialoga. S'ha d'adaptar, incorporar la mentalitat digital. 



Quin és el periodisme del futur?

El periodisme del futur és tornar als orígens: explicar històries que interessen a una comunitat de ciutadans. Amb les millors eines disponibles i sense les adherències dels mitjans de comunicació. 



Per què és necessari un periodisme més autocrític?

L'autocrítica és avui imprescindible perquè vivim a l'era de la transparència. Si no la fas te la faran aquestes multituds intel·ligents que inunden les xarxes socials.



Com pot el periodisme regenerar una comunitat de sentit?

Parlem de comunitats de sentit per referir-nos a la necessitat del periodisme de relacionar-se amb un públic fidel que consumeixi informació però també que estigui compromès en la seva elaboració i en el seu finançament. 

Cap comentari:

Publica un comentari