dijous, 10 de juliol del 2014

Una calúmnia és una mort en vida

















Joaquim G. Caturla ens parla del seu darrer llibre i del que evidencia la seua protagonista.

Joaquim G. Caturla és alacantí, escriptor i professor de llengua i literatura. La seva obra básica és  el relat breu i la narrativa juvenil,tot i que també ha fet novel·les per a adults en els darrers anys. Amb Editorial tresiquatre ha publicat, també, Els ulls del gos, l'any 2010. La seva darrera novel·la és El Regne de la Calúmnia


El regne de la calúmnia és una novel·la que parla dels desastres humans causats per l'especulació. Per què vas pensar en escriure sobre aquest tema?

Com bé dius, la meua novel·la tracta el tema de l’especulació tot relacionant-lo amb la calúmnia; i això és perquè tant una cosa com l’altra formen part de la vilesa humana i suposa sempre l’abús dels poderosos sobre els més indefensos i l’atropellament dels dèbils i dels interessos de la majoria. I d’això, en el nostre país ja anem ben servits.

Aquesta novel·la tracta també la història familiar contada per una dona. Per què vas triar un personatge femení com a protagonista?
 
Tot i que el punt de vista narratiu és omniscient, la història està explicada des de la perspectiva d’una dona, d’una generació de dones, ben mirat. Per què? Perquè certament la calúmnia és quelcom de violent i malintencionat, que sempre s’acarnissa amb els més indefensos, i en la nostra societat, i encara més durant els anys del franquisme, la dona era molt més vulnerable que l’home. I si la calúmnia es relacionava amb assumptes sexuals, encara més.

Una de les grans aportacions d'El regne de la calúmnia és la manera com es transmet l'angoixa a què està sotmesa la protagonista. Per a què introdueixes aquest sentiment tan fort en la novel·la?

Perquè una calúmnia ben pastada significa la mort en vida de la persona calumniada, en aquest cas de la mare de la protagonista. La calúmnia suposa un estigma inesborrable que condemna la víctima a l’ostracisme i la marca per a tota la vida, i és molt difícil de tornar a posar les coses al lloc.

Aquesta obra podria entendre's com a novel·la social. Hi apareixen personatges com l'alcalde, immigrants, gent del poble, familiars de la protagonista... Cadascun té una funció ben determinada en l'obra. Has triat els personatges pensant en algun poble en concret? en algun alcalde en particular?

En efecte, a El regne de la calúmnia apareixen alcaldes corruptes, interessos inconfessables, especuladors sense escrúpols, immigrants, alguns policies que són la veu i les mans dels seus amos, estranys incendis nocturns que obren la porta a la requalificació de terres... No m’he fixat en cap poble en concret. Malauradament, amb aquest tema i en aquesta terra, n’hi ha per triar.