El número 55 de la revista
Caràcters (maig 2011) dedica alguns articles a tres dels darrers títols publicats per Tres i Quatre.
André Aciman,
Cèlia Sánchez-Mústich i
Enric Balaguer, en el punt de mira.
Adéu, Alexandria, d'André Aciman, amb el qual s'inaugura la col·lecció Empremtes, una sèrie editorial dedicada a memòries, vivències i experiències del segle XX. Aciman (Alexandria, Egipte, 1951) narra l'experiència amb hibridacions de gèneres. La seva escriptura neda entre dues aigües: memòries o novel·la? En aquest cas, la seua experiència genera un producte literari singular, únic, excels, que flueix harmònicament al llarg de les pàgines com una ficció viscuda o una realitat aparent.
On no sabem, de Cèlia Sánchez-Mústich, va guanyar el premi de Poesia Vicent Andrés Estellés dins el marc dels Premis Octubre 2010. És una obra breu, tan sols 48 pàgines, un recull deliciós, un poemari on destaca l'experiència agosarada del "jo" en una aventura cap a horitzons tèrbols, desenfocats, majoritàriament incerts o desesperançats. "Demà, m'ho veig a venir, / em trobaré la casa enaiguada d'enyor."
La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies, d'Enric Balaguer, proposa "sis aproximacions al present", com resa el subtítol del llibre, fent èmfasi de la vulgaritat com a fil conductor. Nombroses són les referències a pensadors contemporanis sobre aquest aspecte i el temps com a accelerador d'experiències. La vida com a consum, el consumisme com a religió i la vulgaritat com a ètica i estètica representen els principals filtres per desxifrar la realitat contemporània.
Adéu, Alexandria, d'André Aciman, amb el qual s'inaugura la col·lecció Empremtes, una sèrie editorial dedicada a memòries, vivències i experiències del segle XX. Aciman (Alexandria, Egipte, 1951) narra l'experiència amb hibridacions de gèneres. La seva escriptura neda entre dues aigües: memòries o novel·la? En aquest cas, la seua experiència genera un producte literari singular, únic, excels, que flueix harmònicament al llarg de les pàgines com una ficció viscuda o una realitat aparent.
On no sabem, de Cèlia Sánchez-Mústich, va guanyar el premi de Poesia Vicent Andrés Estellés dins el marc dels Premis Octubre 2010. És una obra breu, tan sols 48 pàgines, un recull deliciós, un poemari on destaca l'experiència agosarada del "jo" en una aventura cap a horitzons tèrbols, desenfocats, majoritàriament incerts o desesperançats. "Demà, m'ho veig a venir, / em trobaré la casa enaiguada d'enyor."
La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies, d'Enric Balaguer, proposa "sis aproximacions al present", com resa el subtítol del llibre, fent èmfasi de la vulgaritat com a fil conductor. Nombroses són les referències a pensadors contemporanis sobre aquest aspecte i el temps com a accelerador d'experiències. La vida com a consum, el consumisme com a religió i la vulgaritat com a ètica i estètica representen els principals filtres per desxifrar la realitat contemporània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada