ENS TROBEM AMB VICENÇ LLORCA

Vicenç Llorca (Barcelona) s'ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l'assaig i de la novel·la. Com a poeta, és autor, entre d’altres, dels llibres  Atles d'Aigua (publicat per 3i4 el 1995, Paraula del món. Antologia 1983-2003 (publicat també a 3i4 el 2004), i el que durant aquest mes, Calendari d’instints. 

 Ha guanyat diversos premis com ara el Salvador Espriu de poesia jove, l’Ausiàs Marc, el Vicent Andrés Estellés, el Benvingut Oliver o el Vicent Andrés Estellés de Burjassot
 

Ara fa 27 anys vas publicar el teu primer llibre, La pèrdua. Què aporta Calendari d’instints a la teva trajectòria?

Crec que aporta sobretot una mirada ètica sobre el món des d’una sensibilitat humanista i compromesa amb l’home i la dona d’avui dia. Una mirada que fa balanç del camí recorregut i proposa un sentit del temps propi des de la construcció d’un calendari: el de l’instint de viure des de la bellesa i des de la intuïció de l’eternitat que sentim a desgrat de la crueltat de la història, del pas vertiginós de les coses, de la fragilitat que ens envolta... A Calendari d’instints tanco el díptic anterior compost per De les criatures més belles i L’últim nord, on reflexionava sobre l’amor com a força de donació a partir de l’experiència de la paternitat, i obro una nova etapa en què investigo una expressió de l’afirmació de la vida en un món contradictori, paradoxal, i en un moment històric líquid, evanescent com un somni. En aquest sentit, em sembla un llibre molt actual que intenta dotar d’una estètica a una ètica.

Al final del poemari has citat Spinoza: “Sentim i experimentem que som eterns”. Quina relació té el teu llibre entre l’experiència concreta i l’universal?

En efecte, Spinoza va escriure una de les millors frases del pensament humà. Diu “sentim”, en primera persona del plural. Em sembla que expressar col·lectivament l’afirmació del sentiment de l’eternitat humana és una perspectiva que dota de transcendència la nostra vida quotidiana, els nostres petits gestos. Anem sobrats de connexió tecnologia i d’immediatesa. Fantàstic, faltaria més, això forma part de la condició humana. Però ens manca més connexió “sentimental” amb els altres i el planeta, alhora que una mirada més en profunditat. Spinoza ens adverteix en la seva frase que no es tracta de cap quimera: afegeix amb una gosadia, que qualificaria de poètica, que “experimentem” aquesta eternitat. I això és el que em sembla fantàstic. De la meva vida, vull retenir aquells moments secrets, màgics, profunds que romanen en mi. Aquells moments que m’han fet sentir i experimentar l’eternitat des de la meva temporalitat i consciència de flux. Una mena de memòria transcendental.

En el teu llibre hi ha un aspecte meravellós, i és aquest fluir, tant del sentit com del ritme, que gronxa un sentit profundament filosòfic. 

He intentat trobar, sense forçar retòricament, el ritme propi de cada poema segons el sentit que sentia necessari expressar. D’aquí l’intent de creació d’una poesia fidel a la poètica que contenia ja el meu llibre d’assaig L’entusiasme reflexiu on la poesia és per a mi un espai pactat a través de la paraula entre la dimensió irracional i la racional de l’ésser humà. El poema, en aquest sentit, és per a mi una expressió humanitzadora del que sigui la realitat, la irrealitat o la suprarealitat, tant se val. Un vertader miracle de la humanitat, un regal, en termes mitològics, d’algun déu o d’alguna deessa. Ara bé, això no treu que hi hagi una gran varietat de formes i, fins i tot, una certa investigació tècnica. Per exemple, he intentat reinterpretar la síntesi de la poesia oriental de l’haiku o de la tanka no reproduint les formes establertes per la tradició, sinó inventant-me una sèrie a cada part intitulada “Missatges al mòbil” on aprofito la síntesi dels llenguatges telefònics actuals per crear una forma nova. O bé la sèrie dedicada als ensenyaments de Confuci, “Junzi. L’home de bé”, on confronto en ple món actual el sentit de tesar un arc o agafar el símbol de la tortuga per a l’escriptura.

 
En qualsevol cas, m’agrada combinar en el vers sensualitat i metafísica, de manera que flueixi tant si és dit en veu alta com si el reservem per a la lectura silenciosa de la nostra intimitat.