Sobre Vicent Andrés Estellés

Una trobada amb Ferran Carbó, Vicent Salvador i Josep Murgades. Els curadors de l’obra del gran poeta Vicent Andrés Estellés ens parlen de l’obra completa.

Ferran Carbó

Tu has estat el primer curador, per tant es pot considerar que has trencat el gel d’aquesta edició. Quines dificultats t’has trobat per ser el primer?

Diverses, per la complexitat de la documentació existent de les vuit obres s'inclouen al volum OC1, ja que només tres van ser editades durant els anys cinquanta, en el moment de l'escriptura. La resta, escrites aleshores, no es van editar fins als setanta. Calia mirar edicions i documentació de l'arxiu, a l'hora de triar i fixar el corpus. Un treball complex i alhora apassionant.
Calia un criteri coherent i raonable mitjançant el qual s'establia la relació de les obres que s'hi havien d'incloure. Calien, a més, uns criteris de sistematització de les edicions anteriors.

Què aportes en aquest primer volum? Has hagut de fer un treball important en l’edició dels poemes?

Aporte una proposta de lectura seguida de l'obra d'Estellés, vinculada al moment i les circumstàncies de la seua escriptura. He redistribuït l'ordenació segons el moment de la seua escriptura i he recuperat aspectes estructurals i formals que no sempre s'havien seguit amb claredat en alguna de les edicions anteriors. Cal recordar que les edicions anteriors, en cas d'haver-ne, no sempre coincidien.

 

Josep Murgades

Què aporta aquesta Nova Obra Completa?

  

En la mesura que els clàssics són autors objecte de lectures continuades, importa també que ho siguin d’edicions renovades. Edicions que actualitzin l’ordenació i la disposició dels textos, que en millorin la fixació i n’augmentin la compleció, que en revalidin en definitiva la permanent vigència. Edicions com la d’aquesta Obra Completa de VAE, degudament revisada.

A qui va adreçada? A un lector especialitzat? Al públic en general?

Va adreçada al públic lector de poesia. Cosa que vol dir un lector culte, ni de molt forçosament “especialitzat”, ni tampoc majoritàriament “general”. Un lector tanmateix exigent, a qui interessa abans disposar d’un text solvent, que no pas de tot el desplegament d’operacions necessàries per arribar-hi. És una edició, aquesta, en què els filòlegs hi fan de curadors, no de destinataris.

    

                                     

Vicent Salvador

Quan us vàreu decidir començar a fer una edició crítica d’Estellés? Per què vàreu trobar la necessitat de fer-la?

Va ser el 2006 quan vaig demanar a l’ILC un ajut de recerca per a la primera aproximació a les fonts documentals de l’obra estellesiana i per al disseny d’una futura edició crítica en la qual s’interessava aleshores l’editor Eliseu Climent. Fruit d’aquesta tasca va ser un petit simposi realitzat a la Universitat Jaume I i la publicació del volum col·lectiu Opera estellesiana. Per a una edició crítica de Vicent Andrés Estellés, i així mateix altres textos analítics sobre el poeta. El 2010 la ILC va concedir a un equip format per Josep Murgades (UB), Jordi Oviedo i jo mateix un altre ajut de recerca que ens va permetre la catalogació i reproducció digitalitzada dels arxius familiars durant un període d’un any.  Després de dos anys d’aturada del projecte, a causa de la dificultat de trobar fonts de finançament, el 2014 ha aparegut finalment el primer volum, preparat per Ferran Carbó amb el format extern i l’estructura interna que tindrà la resta de l’obra, en una nova edició revisada que patrocina l’Ajuntament de Burjassot. La necessitat d’aquesta iniciativa respon a la manca d’una edició suficientment ordenada i contrastada de l’obra de l’escriptor valencià.

Com era l’Obra Completa anterior? Quines aportacions i mancances trobàveu?

L’OC que va començar a publicar-se el 1972 fou un intent meritori –i reeixit– de llançar editorialment un gran poeta, que destacava en la producció catalana al PV de manera contundent però que tenia encara poca obra publicada. En el context previ a la transició, aquest propòsit era plenament oportú i va obrir portes insospitades al reforçament de la identitat valencià/catalana i a la difusió d’una veu poètica singular per diversos mitjans de comunicació (poemaris, antologies, musicacions, escenificacions, filmacions... Tanmateix, l’edició ignorava la cronologia de la producció (per exemple, els primers poemaris de l’autor no van aparèixer fins al volum 6), alguns llibres no van ser publicats íntegres en un mateix volum sinó repartits entre dos, i a més una sèrie de poemaris, com és el cas de l’emblemàtic  Llibre de meravelles, eren absents de l’OC, en alguns casos, com aquest darrer, per conveniències editorials i en altres perquè encara eren inèdits en el moment de cloure’s l’OC (fins i tot el pòstum Mural del País Valencià).  La nova edició (revisada per l’equip editorial i per cada curador concret): a) ha depurat les errates textuals; b) ha afegit els llibres no inclosos i també edicions posteriors de llibres inclosos en l’OC però en una versió que a vegades era molt diferent de la definitiva; c) ha restituït de manera raonable la seqüència cronològica (fins al punt que la producció dels textos ha resultat datable amb exactitud, tenint en compte el modus operandi particular de l’escriptor de Burjassot); d)  i, finalment, ofereix, per a cada volum, extenses introduccions contextualitzadores i interpretatives fetes per especialistes.