El Cabanyal, per exemple.

 

Una trobada amb Lluís Cerveró

 

Què et va motivar escriure aquest llibre?

D’alguna manera ho he intentat reflectir en el títol. El cas del Cabanyal és un exemple, una mostra, de la manera d’actuar de determinades administracions públiques i de les associacions d’afectats per les seues decisions. I he volgut deixar-ne constància. A més, en un altre sentit de la paraula exemple, la trajectòria de la Plataforma Salvem el Cabanyal, amb setze anys de resistència a la potent maquinària de les administracions, també em mereix el qualificatiu d’exemplar. I també això ho volia deixar escrit.

Quina creus que és la clau del bon funcionament de la Plataforma Salvem el Cabanyal?

Si hagués de parlar d’una sola clau, diria que la constància. Salvem ha reunit en assemblea cada setmana 30-40 persones durant setze anys. Més de quaranta reunions anuals de tanta gent generen una gran activitat. A més, les propostes han tingut sovint un component molt imaginatiu i lúdic, que les ha fet atractives. D’altra banda, l’objectiu ha estat molt concret: no permetre la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez, i això ha evitat perdre’s en altres qüestions polèmiques.

Una altra clau, que no depèn de Salvem, ha estat que el projecte municipal és una barbaritat, la qual cosa ha fet que des del principi, experts i institucions del món de l’arquitectura, de l’urbanisme, de l’art i, en general, de la cultura ens hagen donat suport. Molt més lentes, les sentències judicials també han anat a poc a poc confirmant els nostres arguments.

Quins van ser els moments que tu recordes com a més durs per al Cabanyal?

Des del punt de vista de les esperances, el 2008, quan el Tribunal Suprem espanyol reconeix la legalitat del Pla Especial que inclou la prolongació de Blasco Ibáñez, i, per tant, n’autoritza la realització. Poc després, però, una altra via judicial obliga el Tribunal Suprem a rectificar.

Menys concret en el temps, la progressiva degradació arquitectònica i social del barri. La compra i enderroc d’edificis per part de l’ajuntament, el deteriorament consentit de les cases i els carrers i la substitució dels habitants tradicionals per grups de comportament incívic o delictiu.

Ens pots parlar de les estratègies de l’alcaldessa Rita Barberà per enfrontar els veïns del Cabanyal?

Si hi ha hagut estratègies meditades se li hauria de preguntar a l’alcaldessa. Des del meu punt de vista, no hi ha hagut més que una posició autoritària per part d’una persona que no escolta l’opinió dels veïns, ni la veu dels experts, ni tan sols les decisions de la justícia (ha arribat a dir que està disposta a anar a la presó per tal de mantenir el projecte). Crec que no hi ha més estratègia que la de l’especulació immobiliària (frustrada per la crisi econòmica) i la megalomania de deixar la seua empremta en la ciutat. I, potser, s’ha trobat amb una oposició tenaç que no s’esperava.